El feminisme s’ha consagrat com a eina reivindicativa i aglutinadora, tant en les primaveres àrabs com en la Primavera Valenciana; a través de la indignació estesa davant execucions polítiques com la de Berta Cáceres o la de Marielle Franco; les protestes als EUA de les “Pussy cats” i el moviment #MeToo; les ‘manadas’ i les vagues del 8M.
Hem passat d’una ideologia minoritària a un moviment de masses i això és un gran èxit per a les dones i per al conjunt de la societat. Però tota acció ocasiona la seua reacció. Els qui veien amenaçats els seus interessos per la força imprevista d’aqueix moviment, van dissenyar estratègies per a desactivar-lo, per a salvaguardar els interessos del capitalisme depredador i del patriarcat encarregat de sotmetre-les. A més, no hem sabut gestionar les diferents visions que s’han incorporat al moviment feminista.
La quarta onada és una oportunitat de creixement, a la qual s’ha afegit un element distorsionador i absolutament tòxic: la crispació. Hem començat a considerar l’adversària com a enemiga, a excloure les discrepants, i, així, hem generat un context per al debat que no el facilita.
Però el feminisme no és conservador ni està anquilosat, no és inflexible ni immòbil, és revolució, perquè busca la més gran de les transformacions socials, la que ha de portar-nos a una societat millor per a totes i per a tots. Per a això és imprescindible recuperar el discurs feminista que construeix i enforteix, que teixeix aliances. Promoure un altre escenari, de diàleg i de trobada, protegit de les agressivitats i les desqualificacions. Aqueixa és la manera que hem tingut de créixer, de fer-nos grans, de ser (auto)crítiques i de reflexionar el futur de la societat des de la perspectiva feminista, per definició inclusiva. I ens ha anat bé.
Nosaltres, les signants d’aquest document, volem trobar la manera de continuar juntes i diverses, sense deixar-nos portar per enfrontaments estèrils. Perquè discrepar no és agredir. Dissentir no és excloure. Desqualificar l’altra per les seues idees ens fa perdre. El feminisme és en si mateix inclusiu. Les formes són tan importants com el fons. Respectar qui pensa diferent i aprendre d’aqueixes diferències ens farà més fortes.
Ens comprometem a:
- cuidar i cuidar-nos
- escoltar-nos i deixar expressar-se
- teixir en positiu per a enfortir les xarxes d’igualtat
- crear espais mixtos i no mixtos per a parlar lliurement i poder aprofundir, dubtar, qüestionar i aprendre juntes
- discrepar sense faltar al respecte
- fer xarxa resilient entre feministes per poder abandonar els marcs de confrontació patriarcals
- pactar obrir debats des de la divergència de pensament
- acceptar les diferències i treballar el que tenim en comú
- apel·lar la mesa de diàleg per arribar a acords
- assenyalar els missatges de violència i fer propostes alternatives
- no oblidar que el feminisme es inclusiu, no discriminar idees feministes
Per aconseguir detindre l’atmosfera de bel·ligerància que està impregnant els debats feministes, proposem utilitzar l’etiqueta #EspaiSororitat, que representa la nostra ferma voluntat de construir un diàleg enriquidor.
L’adscripció a aquest manifest evidencia la voluntat de les signants d’habilitar espais de reflexió compartida, d’escolta activa i de debats sincers a fi de forjar consensos i gestionar les diferències. Des d’un feminisme que sempre és lluita col·lectiva i compromís personal, per aconseguir que les dones ocupen el seu lloc en el món.
——
ACUERDO FEMINISTA VALENCIANO POR LA SORORIDAD
El feminismo se ha consagrado como herramienta reivindicativa y aglutinadora, tanto en las primaveras árabes como en la Primavera Valenciana; a través de la indignación extendida ante ejecuciones políticas como la de Berta Cáceres o la de Marielle Franco; las protestas en EEUU de las “Pussy cats” y el movimiento #MeToo; las manadas y las huelgas del 8M.
Hemos pasado de una ideología minoritaria a un movimiento de masas y esto es un gran éxito para las mujeres y para el conjunto de la sociedad. Pero toda acción ocasiona su reacción. Quienes veían amenazados sus intereses por la fuerza imprevista de ese movimiento, diseñaron estrategias para desactivarlo, para salvaguardar los intereses del capitalismo depredador y del patriarcado encargado de someterlas. Además, no hemos sabido gestionar las diferentes visiones que se han incorporado al movimiento feminista.
La cuarta ola es una oportunidad de crecimiento, a la que se ha añadido un elemento distorsionador y absolutamente tóxico: la crispación. Hemos empezado a considerar a la adversaria como enemiga, a excluir a las discrepantes, generando un contexto para el debate que no lo facilita.
Pero el feminismo no es conservador ni está anquilosado, no es inflexible ni inmóvil, es revolución, porque busca la más grande de las transformaciones sociales, la que ha de llevarnos a una sociedad mejor para todas y para todos. Para eso es imprescindible recuperar el discurso feminista que construye y fortalece, que teje alianzas. Promover otro escenario, de diálogo y de encuentro, protegido de las agresividades y las descalificaciones. Esa es la manera que hemos tenido de crecer, de hacernos grandes, de ser (auto)críticas y de reflexionar el futuro de la sociedad desde la perspectiva feminista, por definición inclusiva. Y nos ha ido bien.
Nosotras, las firmantes de este documento, queremos encontrar la forma de continuar juntas y diversas, sin dejarnos llevar por enfrentamientos estériles. Porque discrepar no es agredir. Disentir no es excluir. Descalificar a la otra por sus ideas nos hace perder. El feminismo es en sí mismo inclusivo. Las formas son tan importantes como el fondo. Respetar a quién piensa diferente y aprender de esas diferencias nos hará más fuertes.
Nos comprometemos a:
- cuidar y a cuidarnos
- a escucharnos y a dejar expresarse
- tejer en positivo para fortalecer las redes de igualdad
- crear espacios mixtos y no mixtos para hablar libremente y poder profundizar, dudar, cuestionar y aprender juntas
- discrepar sin faltar al respeto
- hacer red resiliente entre feministas para poder abandonar los marcos de confrontación patriarcales
- pactar abrir debates desde la divergencia de pensamiento
- aceptar las diferencias y trabajar en lo común
- apelar a la mesa de diálogo para llegar a acuerdos
- señalar los mensajes de violencia y hacer propuestas alternativas
- no olvidar que el feminismo se inclusivo, no discriminar ideas feministas
Para conseguir detener la atmósfera de beligerancia que está impregnando los debates feministas, proponemos utilizar la etiqueta #EspacioSororidad, que representa nuestra firme voluntad de construir un diálogo enriquecedor.
La adscripción a este manifiesto evidencia la voluntad de las firmantes de habilitar espacios de reflexión compartida, de escucha activa y de debates sinceros con objeto de forjar consensos y gestionar las diferencias. Desde un feminismo que siempre es lucha colectiva y compromiso personal, para conseguir que las mujeres ocupen su lugar en el mundo.