Acord feminista valencià per la sororitat

Fa una dècada, ser feminista era segurament pertànyer a un temps passat. Moltes dones empoderades hi renunciarem al nom i potser creien que al segle XXI eixa lluita ja no era necessària. Però els moviments globals de recerca de democràcia i llibertat, sens dubte que van tindre també el feminisme com a eina reivindicativa i aglutinadora, tant en les primaveres àrabs com en la valenciana.

També va haver-hi assassinats, o més bé execucions polítiques com el de Berta Cáceres o el de Marielle Franco, que van mobilitzar el feminisme des de la indignació i el ja ni ha prou.

Als EUA les «Pussy Cats», van protestar contra el masclisme i el menyspreu del seu president, donant peu als #metoo» i a la conquesta de les xarxes per a la reivindicació feminista. 

Al País Valencià, aquest reviscolar del feminisme coincideix amb el canvi de signe polític, produït en part per la mobilització feminista. Després vam tindre les manades i la vaga del 8M del 2018 que va marcar una fita en la nostra història. 

Hem passat d’una ideologia minoritària a un moviment de masses i això és un gran èxit per a les dones i pel conjunt del món però també comporta riscos.

El creixement del feminisme com a segona ideologia entre joves fa que, inevitablement hi haja diversitat de visions del propi feminisme i sobretot de cap on ha d’anar-hi. Un reviscolar de la lluita per la igualtat que fa que moltes parlem de l’inici de la 4ª onada.

Eixa és la manera de créixer, de fer-nos grans. Ser (auto)crítiques i reflexionar el futur de la societat des de la perspectiva feminista. I en això estem. 

Però per poder avançar en la reflexió és imprescindible mantindre un espai protegit de les agressivitats, les desqualificacions i les exclusions que especialment es dóna en les xarxes socials.  

A l’estat s’està obrint una escletxa dintre del moviment feminista que en compte de fer créixer la 4ª ona, corre perill de fer-la caure i deixar que guanye el patriarcat. Nosaltres, les signant d’aquest document no volem deixar-nos portar per enfrontaments estèrils i desqualificacions d’altres persones per les seues idees. I, sobretot, volem trobar les formes de continuar juntes i diverses.

Discrepar no és agredir. Dissentir no és excloure. Desqualificar l’altra per les seues idees ens fa perdre. El feminisme és en si mateix inclusiu. Les formes són tan importants com el fons. Respectar qui pensa diferent ens farà més fortes.

Per tot això, perquè necessitem trobar-nos en un espai on la reflexió, l’escolta activa i el debat per arribar a consensos o no, siga el més important, hem decidit signar aquest MANIFEST 

Ens comprometem a:

  • cuidar i a cuidar-nos
  • a escoltar-nos i a deixar expressar-se
  • teixir en positiu per enfortir les xarxes d’igualtat
  • crear espais mixtes i no mixtes per parlar lliurement i poder aprofundir, dubtar, qüestionar i aprendre juntes
  • discrepar sense del respecte absolut a la divergència de pensament
  • fer xarxa resilient entre feministes per poder abandonar els marcs de confrontació patriarcals
  • pactar obrir debats des del respecte mutu
  • acceptar les diferències i a treballar en allò comú
  • apel·lar a la mesa de diàleg per arribar a acords
  • assenyalar els missatges de violència i fer propostes alternatives

Per poder aturar l’atmosfera de bel·ligerància que està impregnant els debats feministes, ens plantegem una eina, un símbol, o una frase que signifique la nostra voluntat de diàleg i que ature la confrontació. Prenem com exemple l’exdiputada i activista danesa Özlem Cekic, famosa per oferir un cafè a aquelles persones que discrepaven amb ella.